He après.

He après.

Quan el C. indirecte es de primera o segona persona ( a mi, a tu, a nosaltres, a vosaltres) el substituim pels mateixos pronoms amb els quals substituiem els complements directes.

 Em (CD) va a judar.

 Us (CD) avisaré.

Però: a ell (el)

  a ella (la) 

a ells (als)

a elles (les)

a ell + a ella= li    ells+ elles= els

COMBINACIÓ DE PRONOMS FEBLES

En general, posem primer el pronom que fa de CI i despres el que fa de CD.

 - Per exemple ens va donar la notícia - Ens la va donar

Excepcions: quan el complement indirecte es li i quan el complement directe es el,la els, les.

3r trimestre.

Un monosilab es tonic quan té sentit propi. (nom, verb, adjectiu, adverbi, pronoms personals forts...) i és aton quan no té sentit propi (articles, preposició, pronoms personals, pronoms febles...)

1- Si un monosilab es tónic i l'altre és aton, accentuarem el tónic.

2. Si una paraula és verb i l'altre i l'altre, no acceptuarem el verb.

3. Si una paraula té una "e" o una "o" tancada i l'altre la té oberta, accentuem la tancada.

Davant d'un infinitiu només podem posar les preposicions ''a'' o ''de'', si n'hi va un altre, la canviarem per a una d'aquestes. Per exemple:
-''S'interesa per l'estudi de la genètica''
-''S'interesa a estudiar la genètica''

Davant de la conjunció ''que'', la preposició desapareix. Per exemple:
- No s'adona de la realitat
-No s'adona que viu en un núvol.

Verbs copulatius: Ser, estar i semblar

C. Predicatius:
-Aquest poble (S) s'ha tornat (V) molt animat (C. Pred.)
-La pluja (S) ha deixat (V) els carreros (CD) mullats (C. Pred.)